INTRODUCCIÓ: La muntanya de Montjuïc

Aquesta muntanya de 173 m. d'altitud està situada entre el mar i la ciutat i té una gran importància històrica, monumental i cultural. Ha estat una muntanya en constant canvi des de
començaments d'aquest segle i ara, en la actualitat, es pot considerar com a sinònim d'esbarjo, d'esport i de cultura.

En el seu vessant maritím hi ha el cementeri més antic de la ciutat, on originariament hi havia l'antic cementiri jueu. Se suposa que en Montjuïc s'hi asseassentava un poble iber, encara ue no se n'ha trobat cap rastre, i temps després, els romans (del segle III aC. al segle II aC.) construïren allá una fortalesa que desaparegué durant el període d'August.

Des de l'epoca romana, la muntanya de Montjuïc s'explotava com a pedrera i els seus materials, com per exemple el gres, es consideraven idonis per a la construcció. Aquesta explotació es va intensificar durant el segle XIX i cap a mitjans del sgle XX es va donar ja com a finalitzada.

Respecte a l'origen  del nom de la muntanya, els tres suposits mès probables "Mont de jueus; " Montjoiós" i " Mons lovis".